Nº 10 EL RENAIXEMENT I EL NAIXEMENT DE LA MODA

Domenico Ghirlandaio. Retrato de Giovanna degli Albizzi Tornabuoni.1489. Museo Thyssen- Bornemisza. Madrid.

El model de bellesa del Renaixement s’ ajusta a un cànon racional com a conseqüència del moviment humanista “l’ home es la mesura de totes les coses” i dona valor a la figura humana com a ideal de bellesa i harmonia fet que inspirarà una nova línia en el vestir que s'adequarà a les noves proporcions. Hi haurà també un un interès creixent per l'anatomia humana que representarà el cos nu després de passar una censura de 1000 anys i repercutirà així mateix en la indumentària.

Després del terror de la pesta negra la visió humana de la mort es transforma, passant del mite cristià o de un teocentrisme medieval a una percepció més laica, més antropocèntrica ja que no s’ entenia que Deu hagués pogut castigar així els homes tal com afirmava la doctrina cristiana. Es forma una consciència individual de la vida personal de cadascú mitjançant la mort i aquest individualisme porta a un amor per la vida terrenal encara que aquesta sigui breu.

Malgrat els estralls terribles de la pesta, aquesta va tenir un efecte positiu sobre la població que va sobreviure: les condicions de treball dels pagesos (havien quedaven molt pocs ) van millorar i van poder obtenir salaris més alts millorant les condicions de vida en general.

La societat que patia una gran depressió va trobar en el creixement econòmic un estímul per tirar endavant i els grans homes del renaixement voldran perpetuar la seva grandesa com un desig de supervivència humana.

En relació al tema que ens ocupa, en aquest període de temps cal destacar:

  • Ús de noves fibres.
  • Innovacions tècniques
  • Naixement de la moda

  • Fins al Renaixement a Occident la fibra més utilitzada va ser la llana, i durant tota l’ edat mitjana els panys més rics flamencs, italians, anglesos es van continuar treballant amb aquesta fibra que no s’ arruga i que no necessita planxat.

    La industria tèxtil i en especial la de la llana (la millor era la de les ovelles merines ) va tenir un paper cabdal en el desenvolupament de l'economia de la època sent els principals exportadors Anglaterra i Espanya i el lloc de destinació Flandes i Itàlia.

    Però progressivament la llana es reemplaçada per la seda, el lli, el cotó, el vellut i el brocat, fibres més lleugeres i flexibles que responen millor a l’ estil de vida més refinat del renaixement .

    El lli s’ introdueix a la vida quotidiana i s’ usa per fer llençols, tovalles ,camises sent el lli cultivat a Europa occidental el que era considerat el millor ; el lli és una fibra natural que destaca per l’ alt poder d’ absorció de la humitat cosa que el fa ideal per estar en contacte amb la pell tant en la roba de vestir com en els llençols. Només te un desavantatge i es que el lli s’ arruga., desavantatge que influirà en el desenvolupament de les planxes.

    Planta del lli.

    Com a innovació tècnica va haver un avenç important en la forma de filar : després de la filosa es van introduir unes millores a finals del segle XIV amb la incorporació d’ un pedal per fer girar la roda aconseguint el torn de filar i posteriorment se li va afegir l' aleta que permetia filar molt més ràpid augmentant el rendiment en un 25%. A l’ any 1560 la producció de lli va ser 5 vegades la del 1500.

    Els molins per batanar també van millorar molt la seva eficàcia gracies a la energia hidràulica, el molí tenia una potencia de 3,5 cavalls de vapor per hora en tant que un home no podia passar de 0,3 cv per hora.

    Santa Isabel d'Hungria, filant pels pobres.

    Després de que acabés la pesta la població va començar a augmentar degut al creixement de la producció agrícola i la industrial. Aquest creixement de la població demandava la confecció de més roba però la prosperitat d’ aquella època i la consciencia més individual, acabada de conquerir ,van portar a que es desenvolupés la moda en el vestir. 

    La "moda" tal com es coneix avui en dia arribarà en el segle XIX amb les cases d 'Alta Costura però en el renaixement els canvis en els vestits i la nova interpretació del cos fa que es pugui començar a parlar de la moda.

    El naixement de la MODA succeeix a l’ Itàlia del Renaixement, a ciutats com Florència, Milà, Venècia, totes elles molt riques i poderoses com a consequencia del comerç.

    Gilles Lipovetsky, filòsof i sociolèg francés analitza el fenomen de la moda en la seva obra "El imperio de lo efímero" i les relacions d'aquesta amb els processos de secularització i democratització de la societat destacant la importància de l'individualisme i de la seducció d' allò efímer.

    Segons ell, la moda no es un fet banal com de manera superficial es podria pensar sinó que és un fet que afecta a la vida col·lectiva de manera global. Fins a la Edat Mitjana els pobles tenien un gran respecte per la tradició, els avantpassats, les convencions socials i no cabia marge de maniobra pels canvis .El vestit representava l'estatus social al qual es pertanyia però ara al ser "l' home la mesura de totes les coses" es dona importància a la individualitat i es legitimarà la diferencia amb els altres. La nova personalitat i la sensualitat establiran nous valors que es reflexaran en el vestit com a projecció individual d'un mateix. La moda serà una reafirmació individual que permetrà que cada persona es re inventi la seva imatge mitjançant el vestit triat i les seves fantasies.

     

    Dona amb unicorn. Rafael. 1505.

    En l’ Itàlia renaixentista els vestits es transformen totalment, s’ arrapen al cos i exigeixen un patronatge molt complex, tindran formes molt atrevides, sobretot els dels homes i s’ accentuaran les diferències entre la forma de vestir dels homes i de les dones Els vestits dels homes marcaran exageradament les formes del cos s'accentuaran molt les espatlles i els pectorals que s'encoixinaven amb palla i es posava un cinturó a la cintura.

    Es deixen d'usar els calçons quedant les cames amb mitges a la vista i s'utilitza la bragueta a la que se li dona una gran mida.

    El vestuari femení consistia en una camisa interior de lli blanc de màniga llarga, al damunt un vestit de cintura alta amb colors contrastats, les mànigues com les mànigues "bullons" tenien unes obertures transversals que s’ anaven separant i es tancaven amb cintes. Algunes mànigues es fan molt obertes al final perquè es pugui veure les mànigues del vestit de sota que són més estretes i també la folradura. Els folres es deixen veure mitjançant els talls que porten els vestits i es combinen els colors de les robes i les seves textures.

    Lais de Corinto. Holbein el jove.1526.

    La costura es professionalitza i la figura del sastre te cada vegada més valor perquè a partir d'ara el tall de la roba tindrà tant valor com la pròpia roba.El sastre es converteix en el millor aliat de les classes altes.

    En aquella època predominen els vestits de riques teles amb grans brodats, passamaneries, amb formes molt originals i artístiques el refinament en el vestir arriba a extrems impensables i el vestit passa a ser senyal de gran estatus i poder.

    Retrat de Robert Dudley comte de Leicester. Circa 1575. National Portrait Gallery.

    La roba blanca o llenceria es fa cada vegada més vistosa perquè ara s’ ensenya una part d’ ella, se la fa sobresortir en l’ escot i en les mànigues. La camisa es porta a sota dels vestits i era una peça essencial per la seva facilitat per rentar-se protegint al cos de la roba exterior que no es rentava mai. Quan es va posar de moda ensenyar la camisa va augmentar la seva qualitat i els brodats al voltant del coll i dels punys.

    La camisa va ser una de les peces de roba més apreciades durant l’ Edat Mitjana fins al punt que s’ oferien com a regal important; portaven molts brodats a les mànigues i en la part superior, moltes s’ adornaven amb or, perles i pedres precioses per la qual cosa calia lluir-les creant-ne així la roba “ganivetada” es a dir amb talls que permetien veure la roba de sota que era la camisa. Més endavant les camises es van fer de fil deixant de ser una peça de luxe per considerar-se més una peça higiènica i neta que eixugava la suor evitant el frec amb els altres vestits.

    Es a finals del Renaixement quan la moda comença a ser important encara que de moment només afecta a les classes privilegiades , les formes de vestir dels prínceps es converteixen en model per les altres classes socials : comença la innovació en el vestit introduint canvis que la burgesia ,ara enriquida, imitarà.

    Ball a la cort d'Enric III. Segona meitat segle XVI. Museu del Louvre. Paris.

    En aquesta pintura s' observa el desplegament dels colors i l' efecte que el "verdugado" donaba a les faldilles de les dones contrastant amb el tors molt estret però am les espatlles amples. El "verdugado" va ser un invent del renaixement i era una estructura d' aros de fusta que anaven cosits a la faldilla per doner-li cos. Aquests aros es feien de salze o amb canyes i aquesta moda va incrementar molt l'amplada de les faldilles promulgant-se lleis per reduir el seu ús però tot va ser en va.

    En la segona època del Renaixement serà Espanya qui ostentarà la hegemonia en el dictat de la moda i en contrast amb els vius colors, la relevància de les mànigues, la caiguda de la roba, Espanya imposará el color negre i un estil més sobri.

    Retrato del caballero de la orden de Calatrava. Anónim. Circa 1580.

    La moda espanyola era d’ etiqueta molt austera i destacava per la excel·lent confecció de les peces , l’ any 1561 la cort d 'Espanya s' estableix a Madrid, la qual cosa va propiciar que s’ instal·lessin a la capital molts sastres vinguts de tota Espanya per vestir la família reial , la noblesa, els ambaixadors, funcionaris i militars que la nova situació exigia.

    La moda espanyola tenia preferència pel color negre a sobre del qual es poden lluir les joies més espectacular El color negre era senyal d’ austeritat i donava una imatge d'autoritat a la dinastia dels Habsburg, el rei tenia el millor tint del món ( palo de Campeche ) i el lluia brillant en contrast als colors mes deslluïts de les altres corts europees. Carles I va introduir el color i Felip II va afegir la tradicional gola amb la que surt en tots els seus retrats. contrastant el color negre del vestit amb el blanc del col li dels punys. Aquests vestits negres van acabar portant ornamentacions excessives de perles, pedreries, teles exòtiques i l’ any 1623 es va prohibir la gorgera per ser massa cara substituint-se per un coll caigut i pla.

    Isabel de Valois. Pantoja de la Cruz. 1605. Museu del Prado.