PREMSAR

PREMSAR

La tècnica del premsatge ja era coneguda pels romans i probablement pels grecs. A les ruïnes de la ciutat de Pompeia es va trobar a la fullonica de Stephanus, un mercader molt ric, una pintura que actualment es troba al Museu Arqueològic de Nàpols i que representa la premsa a on després de tot el procés de rentat es posava la roba curosament plegada entre els diferents pisos a premsar. Alguns autors afirmen que les togues que tenien molts metres de roba eren posades a la premsa però altres autors afirmen que no es podien posar perquè després quedaven els plecs marcats i això no era correcte per lluir la toga amb total dignitat ja que havia de tenir una perfecta caiguda de la roba.

Premsa de la fullonica de Stephanus.

A Herculano, lloc situat molt a prop de Pompeia es pot admirar a la botiga del venedor de roba (lanarius) l’ únic exemplar reconstruït que existeix de premsa amb cargol de fusta ( torcular o pressorium ) que a diferència de la de Pompeia que té dos cargols aquesta d’ Herculano només en té un.

Premsa d’ Herculano.

Aquests dos models de premses van perdurar durant els segles posteriors.

Després de la època romana s'observa l'ús de la premsa a Occident durant l' Edat Mitjana. Es en aquesta època quan apareix l'ús de les estovalles a la taula i aquestes eren considerades part de la roba blanca de la casa i eren un signe de noblesa. Inicialment les estovalles eren de cànem , tela molt gruixuda que posteriorment es va substituir pel domàs al segle XIV i finalment es van fer de lli adamascat.

A l’ Edat Mitjana la taula era un simple taulell que es muntava sobre uns peus de fusta, acabat el dinar o el sopar es desmuntava i es guardava( d’ aquí venen les expressions “parar taula” o “poner la mesa” en castellà ) la taula era estreta i els comensals s’ asseien només a un costat de la taula. La taula com a tal, com a moble es del segle XVIII.

Durant la etapa medieval i el renaixement encara es menjava amb els dits els comensals es netejaven la boca i les mans amb els plecs de les estovalles; després es va afegir a la taula un gran tovalló comú per a tothom que penjava de la taula,tal com es pot veure a la pintura.

“La última cena” de Dieric Bouts.1464. Esglesia de Sant Pere. Lovaina.

Il·lustració del manuscrit de la Història d' Olivier de Castella i d' Artus d' Algarbe. Any 1440. França.

Banquets medievals. A les pintures medievals sempre es veuen els plecs de les estovalles ben remarcats per l'efecte de la premsa.

A les tavernes i als hostals es posava un drap penjat d’ un pal que estava lligat a la paret i era d’ ús comú a tots els comensals.

El tovalló individual apareix a l’ inici del segle XVI, era molt gran protegia tot el bust i els genolls de les taques, però t al llarg del temps es va fer més petit.

Jacques Autreau. les buveurs de vin. 1730.

Es pot observar la mida dels tovallons, son molt grans.

Durant el regnat d’ Eduard I d’ Anglaterra l’ any 1619 es va prohibir fer el premsat “en calent” perquè les autoritats opinaven que amb aquest sistema es podien amagar els defectes que havien ocasionat els treballadors i que els mercaders podien fer fraus en la comercialització. Més tard , s’ aprecia que el premsat en calent deixa un millor acabat al teixit i li confereix més qualitat. Les premses intercalaven plaques de ferro calent entre els diferents pisos o plecs de la roba, encara que les plaques no estaven mai en contacte amb la roba, entre aquesta i el ferro es posaven làmines de fusta de vern que es resistent a la calor.Després d’ un cert temps es va derogar aquesta reglamentació.

Fins a la meitat del segle XIX les estovalles i els tovallons eren de domàs ; aquest teixit s’ elabora de manera que els motius d’ un costat de la roba estan de manera simètrica a l ’altre costat de la roba, en un costat els motius brillen i el fons es mate i es dona a l’ l'inrevés a l’ altre costat. El domàs va ser utilitzat per l’ aristocràcia i es va estendre a totes les classes socials.

Finalment el cotó substitueix al lli que es una roba més suau i més fàcil de manegar per rentar i planxar. L’ art de la taula va ser un aparador molt selecte i exclusiu de la Cort , la noblesa i la burgesia enriquida; es van dictar normes molt estrictes sobre la manera de comportar-se a taula i inclús de com havia de ser la pròpia taula: més llarga que ampla, les tovalles havien de ser adomassades, fines i blanques i amb els plecs molt marcats. En molts menjadors hi havia instal·lada una premsa en la que es planxaven les tovalles.

Les classes acomodades disposaven de premses per planxar la roba més grans com les tovalles, tovalloles ,tovallons, llençols, cortines ,tendals i les premses en aquests casos podien arribar a ser bells mobles molt ben treballats amb l’ estil de l’ època. Per a grans comunitats com albergs, convents, s’ utilitzaven mobles grans més rústics i senzills. La roba es posava humida sobre la tabla i les peces es premsaven unes 12 hores. La premsa podia tenir diferents pisos per poder posar més roba al mateix temps i de vegades disposaven d’ un armari en la part inferior per guardar la roba fins a la seva distribució.

Dos models de premses franceses.

Aquest model de premsa pertany a la casa Goethe a Frankfurt.

Circa 1820. Foto del llibre "Georgian Book of Napkin Press".Mides: 20 X16 X 10.Només era pel tovallons.

Altres dos models de "linen press" o premsa per la roba blanca de fil.